De vegades un fa les coses per impuls, sense pensar-s'ho gaire. És d'allò que dius: mira, ara "toca", endavant. I sense saber per què en pocs minuts has omplert i enllestit una inscripció i ja estàs embolicat davant una nova aventura, un repte, un objectiu que es convertirà en la teva fita a assolir en els mesos següents... "Una altra vegada l'Ultra?" em deien... Doncs sí, una altra vegada i les que vindran... Perquè Tramuntana és Tramuntana i a les Balears poques curses són tan espectaculars com aquesta, a espera, això sí, que surti l'oportunitat de córrer el Camí de Cavalls de Menorca, que per mi seria la cursa homònima al FART de Formentera. Per allò de completar el perímetre d'una illa. Però per ara...
El cas és que tenia ganes de fer-la. Tenia ganes que arribés el dia i a falta d'una setmana sabia que que tot el peix estava venut. Fins i tot, puc assegurar que ja estava cansat de córrer. Massa córrer. Córrer de matí, de tarda, al migdia, de nit, amb fred, amb calor, amb vent, sota la pluja, tot sol, amb companyia... Però havia pagat la pena per sortir d'Eivissa amb la idea de poder participar en una de les curses més dures i exigents de les que actualment es celebren a les Balears: L'Ultra Trail Serra de Tramuntana.
El cas és que tenia ganes de fer-la. Tenia ganes que arribés el dia i a falta d'una setmana sabia que que tot el peix estava venut. Fins i tot, puc assegurar que ja estava cansat de córrer. Massa córrer. Córrer de matí, de tarda, al migdia, de nit, amb fred, amb calor, amb vent, sota la pluja, tot sol, amb companyia... Però havia pagat la pena per sortir d'Eivissa amb la idea de poder participar en una de les curses més dures i exigents de les que actualment es celebren a les Balears: L'Ultra Trail Serra de Tramuntana.
Les il·lusions a flor a de pell. Molts són els que es presenten, molts els que "punxen" veient el seu somni de ser "finisher" truncats, moltes vegades per causes totalment alienes a les seves voluntats: accidents i transtorns de tot tipus són absolutament habituals en aquest tipus de prova.
Aspecte del poliesportiu d'Andratx pocs minuts abans de la cursa.
El mateix dia que vaig aterrar a Mallorca em vaig adonar que m'havia deixat l'impermeable, en principi obligatori, a casa, a Eivissa. Corro a buscar una botiga oberta -en Dijous i Divendres Sant només vaig trobar de casualitat un "Corte Inglés"- on un depenent molt simpàtic, que també participaria a la Trail de 67 km, em va trobar una jaqueta Salomon que em va deixar molt bé de preu. Aquella nit em va arribar un missatge al mòbil de l'organització que deia que en vista de la climatologia que s'apropava, deixaven com a decisió pròpia de cada corredor l'ús d'aquesta peça... Caram, a darrera hora! Però, la veritat, és que jo la vaig dur tota la nit i part del dia, perquè a Valldemossa me la vaig voler treure i com que vaig sentir fred, me la vaig calar de nou fins a Deià, on sí que me la vaig treure.
Recollint el dorsal.
L'Ultra comença a Andratx i acaba a Pollença. És una ruta preciosa, no exenta de vistes increïbles i camins amb unes inclinacions que bufffff!!!!
Enguany, però, aquest primer tram va estar afectat per un incendi de grans dimensions. Quina desgràcia més grossa! Em queda molt mal regust quan hi ha un incendi forestal. És una de les coses que més em costen de pair. La destrucció de l'entorn té moltes cares i aquesta és una de les pitjors... Entre tots hem d'intentar que coses com aquesta no tornin a passar. D'alguna manera el fet que aquest tram fos nocturn, va ajudar a passar-ho sense fer-nos gaire mala sang. No vull imaginar el trist espectacle que aquest foc ens ha deixat sota la llum del sol... Afortunadament alguns de nosatres hem contribuit a l'acceleració del procés de recuperació de la Serra. Moltíssimes gràcies també a l'organització per possibilitar-l'ho.
Enguany, però, aquest primer tram va estar afectat per un incendi de grans dimensions. Quina desgràcia més grossa! Em queda molt mal regust quan hi ha un incendi forestal. És una de les coses que més em costen de pair. La destrucció de l'entorn té moltes cares i aquesta és una de les pitjors... Entre tots hem d'intentar que coses com aquesta no tornin a passar. D'alguna manera el fet que aquest tram fos nocturn, va ajudar a passar-ho sense fer-nos gaire mala sang. No vull imaginar el trist espectacle que aquest foc ens ha deixat sota la llum del sol... Afortunadament alguns de nosatres hem contribuit a l'acceleració del procés de recuperació de la Serra. Moltíssimes gràcies també a l'organització per possibilitar-l'ho.
El dia 19 d'abril de 2014 es donava la sortida a les 0:00 hores a l'Ajuntament d'Andratx. Quina emoció i nervis. Primer tocava recollida de dorsals al poliesportiu, on un pot viure l'ambient pre-cursa: gent estirant, gent buscant gent, gent fermant-se per duodècima vegada les sabates... Allà vaig trobar tot de corredors de les més variopintes formes i nacionalitats amb una cosa en comú: els nervis a flor de pell davant la gran prova. Personalment a mi em passa que quan tinc el dorsal, he comprovat els xips i he revisat el diferent material i la seva ubicació, els nervis em fugen tot d'una. Sembla que un ja no se'n recordi de res més que d'anar cap endavant en una aventura que ens durà a mí i a 286 Finishers a travessar la Serra de Tramuntana de sud a nord amb un temps límit de vint-i-quatre hores.
A la línia de sortida amics i coneguts, família i d'altres cares conegudes del "córrer" Balear. Tots amb ganes, tots més o menys preparats, tots amb idéntic objectiu...
El primer tram fins a Estellencs, km 18,700 on arribo el 66 (de la meva categoria) a les 02:48:37 a una mitjana de 9:01 min/km, passa per l'Esclop un cim de roca dura atiat pel vent que ens du a pujar de cop més de vuit-cents metres per damunt de la mar. Gairebé el doble de tot quant puguem trobar a Eivissa d'una tirada. Aquí no queda més remei que contemplar el llarg "cuc" de llums que es forma quan quatre-centes i escaig persones es posen en fila índia per tal d'avançar. Durant aquest tram vaig acompanyat d'en Marc i d'en Juanjo i d'algú altre, el nom del qual ara no recordo, però que va tirar com un llamp per confondre's en la nit i no tornar-lo a veure... En aquest tram, per mala sort, en Juanjo va patir una rebujida de trurmell. Molta mala sort, perquè també li va passar a la passada edició del FART 2014 a Formentera. I en Marc va haver de veure's obligat a abandonar més endavant pel mateix motiu. Després d'Estellencs vaig haver de camí cap Es Port des Canonge gairebé sol...
Recordo que en aquest tram, de sobte, vaig deixar de veure marques i vaig decidir tornar enrera -era pujada- fins a dalt... Quan vaig arribar, uns que arribaven em van demanar que a on anava, que havia de baixar , que segur que era per allà perquè ells s'ho coneixien... Tooooorna a baixar amb la conseqüent pèrdua de temps...
Arribo al segon avituallament: el Port des Canonge, quilòmetre 39 , on sóc el 81 a les 5:42:19 hores a una mitjana de 9:30 min/km. És curiós amb quina tranquil·litat em prenia enguany els avituallaments. Mirava de relaxar una mica les cames, prenia dos gots de coca-cola i un d'aigua acompanyat de una mica de plàtan, fruits secs -avellanes sobretot- i qualque sàndvitx. A Estellencs vaig provar mig ditet d'un isotònic "Nutri-Sport" i, sort que només vaig fer mig dit perquè m'entrà un mal de panxa "de molt de cuidado". Vaig pensar en el protector gàstric que prenc abans de les curses m'ajuda sempre a minimitzar problemes com aquest i sort que la dona va insistir a que ho prengués, perquè sinó... Uhmmm crec que l'any passat vaig entrar al Port del Canonge més de dia, je,je,je... Ara només calia arribar a Valldemossa...
Com és de difícil ficar en cinc minuts tot d'experiències i sensacions...
Faig el tercer avituallament a Valldemossa, quilòmetre 47,300, essent el 84 a les 07:25:14 a una mitjana de 9:49 min/km. Aquí vaig avituallar-me com de costum i, a més a més, vaig tenir l'oportunitat d'anar a "descarregar" al vàter del poliesportiu... També vaig començar a patir el fet que tothom qui participava de la Trail -que començava a les 8:00 am- em passava amb facilitat a dalt de tot de Son Moragues i al Camí de l'Arxiduc. Quina pujadeta!!! Em sembla de les pitjors, però clar, parlo des del punt de vista d'una persona que ja du tota la nit bregant contra la son i la distància i que veu com tota la córrua de corredors "frescos" que comencen a Valldemossa l'avancen sense gaire problema... Però les vistes allà dalt són espectaculars i llavors a un li fuig tot... Per mi és obligatori baixar el pas i poder gaudir del paisatge que la natura ofereix de la Serra, que un ha de córrer, però ha de gaudir, també. Com sé que en qualsevol cas tampoc faré podi, je,je,je...Aquí, després de fer "cim" tocava baixar entre les alzines la famosa "...baixada tècnica però no perillosa..." De la qual en Jose de Correcaminos Palma em va parlar l'any anterior. Enguany vaig fer-la "a tope". Semblava que el fet de conèixer-la ajudava a sentir-me més segur. Però sí que vaig veure a un parell perdent peu. Van estar a punt de caure cap al fons de la vall. Únicament perquè volien avançar els altres... Els podia haver costat un bon ensurt.
Arribo a Deià, quilòmetre 59,300, el 85 a les 10:10:52 fent una mitjana de 10:28 min/km. Aquí a l'avituallament a part del l'ingesta habitual, incloc pasta i coca pujada d'albercoc que era "mel de magraneta". Quina cosa més bona!!! Vaig menjar força pensant que el tram fins a Sóller seria -per dir-ho d'alguna manera- força "pla" i que podia atipar-me perfectament per recupetrar forçes al màxim. No volia que em donés "la pàjara" a Biniaraix com l'any passat, enguany havia de fer la digestió abans... A més a més s'hi afegia el fet que fa moltíssima més calor.
A la línia de sortida amics i coneguts, família i d'altres cares conegudes del "córrer" Balear. Tots amb ganes, tots més o menys preparats, tots amb idéntic objectiu...
Altitud i avituallaments a l'Ultra Mallorca.
(El quilometratge no és correspon a la realitat)
Recordo que en aquest tram, de sobte, vaig deixar de veure marques i vaig decidir tornar enrera -era pujada- fins a dalt... Quan vaig arribar, uns que arribaven em van demanar que a on anava, que havia de baixar , que segur que era per allà perquè ells s'ho coneixien... Tooooorna a baixar amb la conseqüent pèrdua de temps...
Arribo al segon avituallament: el Port des Canonge, quilòmetre 39 , on sóc el 81 a les 5:42:19 hores a una mitjana de 9:30 min/km. És curiós amb quina tranquil·litat em prenia enguany els avituallaments. Mirava de relaxar una mica les cames, prenia dos gots de coca-cola i un d'aigua acompanyat de una mica de plàtan, fruits secs -avellanes sobretot- i qualque sàndvitx. A Estellencs vaig provar mig ditet d'un isotònic "Nutri-Sport" i, sort que només vaig fer mig dit perquè m'entrà un mal de panxa "de molt de cuidado". Vaig pensar en el protector gàstric que prenc abans de les curses m'ajuda sempre a minimitzar problemes com aquest i sort que la dona va insistir a que ho prengués, perquè sinó... Uhmmm crec que l'any passat vaig entrar al Port del Canonge més de dia, je,je,je... Ara només calia arribar a Valldemossa...
Com és de difícil ficar en cinc minuts tot d'experiències i sensacions...
Faig el tercer avituallament a Valldemossa, quilòmetre 47,300, essent el 84 a les 07:25:14 a una mitjana de 9:49 min/km. Aquí vaig avituallar-me com de costum i, a més a més, vaig tenir l'oportunitat d'anar a "descarregar" al vàter del poliesportiu... També vaig començar a patir el fet que tothom qui participava de la Trail -que començava a les 8:00 am- em passava amb facilitat a dalt de tot de Son Moragues i al Camí de l'Arxiduc. Quina pujadeta!!! Em sembla de les pitjors, però clar, parlo des del punt de vista d'una persona que ja du tota la nit bregant contra la son i la distància i que veu com tota la córrua de corredors "frescos" que comencen a Valldemossa l'avancen sense gaire problema... Però les vistes allà dalt són espectaculars i llavors a un li fuig tot... Per mi és obligatori baixar el pas i poder gaudir del paisatge que la natura ofereix de la Serra, que un ha de córrer, però ha de gaudir, també. Com sé que en qualsevol cas tampoc faré podi, je,je,je...Aquí, després de fer "cim" tocava baixar entre les alzines la famosa "...baixada tècnica però no perillosa..." De la qual en Jose de Correcaminos Palma em va parlar l'any anterior. Enguany vaig fer-la "a tope". Semblava que el fet de conèixer-la ajudava a sentir-me més segur. Però sí que vaig veure a un parell perdent peu. Van estar a punt de caure cap al fons de la vall. Únicament perquè volien avançar els altres... Els podia haver costat un bon ensurt.
Sa Foradada, al fons, vista abans d'arribar a Deià.
Arribo a Deià, quilòmetre 59,300, el 85 a les 10:10:52 fent una mitjana de 10:28 min/km. Aquí a l'avituallament a part del l'ingesta habitual, incloc pasta i coca pujada d'albercoc que era "mel de magraneta". Quina cosa més bona!!! Vaig menjar força pensant que el tram fins a Sóller seria -per dir-ho d'alguna manera- força "pla" i que podia atipar-me perfectament per recupetrar forçes al màxim. No volia que em donés "la pàjara" a Biniaraix com l'any passat, enguany havia de fer la digestió abans... A més a més s'hi afegia el fet que fa moltíssima més calor.
Per fi, Sóller. Quilòmetre 70,100. Arribo el 83 en 12:08:05 hores a una mitjana de 10:41 min/km. A l''entrada s'ha de creuar una carretera a l'altura de la benzineria. Ni rastre de la Guàrdia Civil. Es veu que malgrat que estaven avisats, i que van dir que hi anirien, no es van presentar i es va haver de posar un home de Protecció Civil a dirigir el tràfic perquè poguéssim passar. I després, a més a més, va acudir la Guardia Civil per recriminar-lis la seva actuació. Sense comentaris... Sorpresa, sorpresa... em trob amb la Irene i la resta de la "family". Què bé sentir-se arropat !!! Súper !!!! Aquí decideixo menjar poc i beure molt per enfrontar-me al Barranc de Biniaraix amb garantíes. A veure si no em donava "la pàjara" de l'any passat. A més a més, enguany, feia molta més calor... Tot el trajecte fins a Cúber el faig d'una tirada, sense aturar... Però la pujada era tot un poema. El rastre de la calor va fer que, en primer lloc arribés a agafar tothom a qui veia per endavant, en segon lloc que sota la més petita ombra trobassis tot de corredors sofocats fent un ratet de descans i, per últim que els pocs que m'avançaven els trobassis exausts més endevant sense remei...
Sóller des de Biniaraix.
Aspecte de la pujada del Barranc de Biniaraix.
I arribo a Cúber, quilòmetre 80,300, el 83 a les 15:19:04 a una mitjana de 11:26 min/km. Quina emoció. L'any passat vaig arribar a un minut del tancament del control. La "pàjara" que vaig tenir sortint de Sóller pujant Biniaraix no m'ha sobrevingut enguany. la meva estratègia ha funcionat: omplir a tope el dipòsit a Deià i ser "frugal" a Sóller m'ha ajudat a pujar sense interrupcions i a arribar sense majors problemes a Cúber. Cúber representa per a molts el punt d'inflexió. Aquí molts corredors decideixen si aturen o continuen. Molts decideixen aturar. Però jo vaig decidir continuar... Aquí, però, tocava tornar a omplir el dipòsit amb tot allò que trobava: pasta, xocolata, fruits secs, plàtan... No vaig passar gana, no...
Al fons, Cúber.
Quan surto de Cúber he d'aturar-me per un parell de problemes: primer la crida de la naturalesa, ejem, ejem... i, segon, alguna cosa se'm clavava a l'esquena. Vaig perdre força estona fent i refent la motxilla sense èxit. Al final no va quedar d'altre que comprendre que m'hauria d'habituar, però després el mal va anar minvant fns desaparèixer.
Aquest tram passa pel Gorg Blau, la Font del Noguer i el Prat del Massanella on trobam el Coll des Prat, el punt més alt de la ruta a 1.244 metres d'altura.
L'anècdota aquí la marcà una mula que em perseguia, m'esperava i em tancava el camí. Vaja, jo pensava que igual volia foter-me una coça, però no...
A Lluc arribo el 80 a les 18:35:41 a una mitjana de 11:46 min/km. És el quilòmetre 95, més o menys, i em trob amb la sorpresa que a l'avituallament no quedava aigua. En veure que no en duien, o no arribava, em vaig veure obligat a passar una bona estona escurant culs de garrafes que trobava per allà per tal de proveir-me del preciós líquid.
El tram entre Lluc i Pollença és dels que menys m'agraden. Els 10 quilòmetres plans del final em maten. Se'm fan eterns... La gent que et vas trobant i que, amb bona intenció, et van cantant la distància que et queda per recórrer, m'esgota. Psicològicament m'esgota: "... ostres, encara queden set quilòmetres" -et dius després de rebre l'advertència d'algun seguidor-. Vas pensant sobre això quan al cap d'una hora un altra persona et crida; "...Ànim que ja només et queden sis... ". Però, vint minuts més tard veus un cartell: " Meta a 10 km "... Allò que havia dit: tot plegat molt esgotador.
A part el fet que recordo perfectament que l'any passat vaig fer tot el tram de nit i enguany se'm fa de nit a 4 km de la meta. Ufff, no veieu com canvia la cosa! Ja rodava sobre l'asfalt com aquell qui diu.
Aquest tram passa pel Gorg Blau, la Font del Noguer i el Prat del Massanella on trobam el Coll des Prat, el punt més alt de la ruta a 1.244 metres d'altura.
L'anècdota aquí la marcà una mula que em perseguia, m'esperava i em tancava el camí. Vaja, jo pensava que igual volia foter-me una coça, però no...
A Lluc arribo el 80 a les 18:35:41 a una mitjana de 11:46 min/km. És el quilòmetre 95, més o menys, i em trob amb la sorpresa que a l'avituallament no quedava aigua. En veure que no en duien, o no arribava, em vaig veure obligat a passar una bona estona escurant culs de garrafes que trobava per allà per tal de proveir-me del preciós líquid.
El tram entre Lluc i Pollença és dels que menys m'agraden. Els 10 quilòmetres plans del final em maten. Se'm fan eterns... La gent que et vas trobant i que, amb bona intenció, et van cantant la distància que et queda per recórrer, m'esgota. Psicològicament m'esgota: "... ostres, encara queden set quilòmetres" -et dius després de rebre l'advertència d'algun seguidor-. Vas pensant sobre això quan al cap d'una hora un altra persona et crida; "...Ànim que ja només et queden sis... ". Però, vint minuts més tard veus un cartell: " Meta a 10 km "... Allò que havia dit: tot plegat molt esgotador.
A part el fet que recordo perfectament que l'any passat vaig fer tot el tram de nit i enguany se'm fa de nit a 4 km de la meta. Ufff, no veieu com canvia la cosa! Ja rodava sobre l'asfalt com aquell qui diu.
Finalment Pollença on arribo el 220 de la general a les 21:20:17 a una mitjana d'11:31 minuts el quilòmetre.
Finisher 2014!!!
I dic que arribo el 220 de la general i no el 221 com diuen oficialment, perquè la posició 180 (dorsal 183), crec que és, va començar la cursa a Sóller i la va acabar a Pollença. I no entenc per què el classifiquen a l'Ultra... Em sembla un misteri. Desconec les raons, però no s'hauria d'admetre.
Surten 115 km finals a un ritme de 12:50 min/km altura guanada de 4.428 m i una despesa calòrica de 7.459 calories, però són estimacions ja que el gps es va esgotar abans d'acabar i vaig haver de fer estimacions aproximades tirant per "lo baix". El track de la primera Ultra era originàriament de 103 km, però ha patit força revisions de trajectes que l'ha han fet créixer en distància en les darreres edicions.
Encara recordo quan dalt de tot del camí de l'Arxiduc, just a l'inici de la baixada a Deià, una corredora de la cursa em va dir:
- Sembles un dimoniet, així vestit, tot vermell...
Ufff, si ho sapiguessis, és pura casualitat... - li vaig contestar.
- Doncs et queda molt bé... - em digué.
Gràcies! - És l'única cosa que va saber sortir de la meva boca...
Encara recordo quan dalt de tot del camí de l'Arxiduc, just a l'inici de la baixada a Deià, una corredora de la cursa em va dir:
- Sembles un dimoniet, així vestit, tot vermell...
Ufff, si ho sapiguessis, és pura casualitat... - li vaig contestar.
- Doncs et queda molt bé... - em digué.
Gràcies! - És l'única cosa que va saber sortir de la meva boca...
Resultats de l'Ultra Trail Setra de Tramuntana 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada