Formentera.

No és, ni serà, la primera ni la darrera vegada que baixo a Formentera (si clicau l'enllaç veureu la ruta) a rodar una mica. Sí que és una ruta, aquesta, molt interessant. Faig una volta per la part sud per després anar fins a la Mola... Però sí que és la primera vegada que baixo tot el "Camí Romà" també conegut com "Camí de sa Pujada" al damunt de la bici. Formentera té alguna cosa que m'empeny a anar-hi siempre que puc. Supòs que no sóc l'unic. No conec ningún que no vulgui tornar...

 

A l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (EEiF) podem trobar:  Romà, camí TOPON Nom que es dóna popularment, des de final del s XX, a un dels trams orientals del camí Vell de la Mola, concretament el que avança per la pujada de la Mola. El fet que es tracta d’un camí usat des de temps immemorials, amb segments empedrats, pot haver nodrit la idea, força divulgada però gens provada, que es tracta d’una via de l’època romana. [VFM]

Mallorca 2013.

Vaig fer unes rutes per Mallorca aquest estiu. En una d'elles m'acompanyà n'Albert. Aquí un breu resum d'aquells dies de calor. Totes les rutes són as Wikiloc. Ho vam passar genial a Mallorca i, per fi, vaig aconseguir completar es camí Vell entre Bunyola i Valldemossa que l'any passat se'ns va "ennuegar"...

.

The Green Hell.

Aquí va l'informe d'IBP (puntuació que valora el grau de dificultat d'una ruta, més informació aquí) de la ruta que vaig anomenar "the Green Hell".  Recoman perdre una mica de temps per tal de fer fotos i admirar es paisatge...

"Imparables"

Tinc sa sensació que, venuda així, sa Titan és més light d'allò que sembla...

Es Amunts

Una de ses bandes més agrestes d'Eivissa són es anomenats "Amunts".  En principi, sa part més recòndita i inaccessible de s'illa... Però això no és des tot veritat.  Històricament parlant, es Amunts eren sa banda més superpoblada d'Eivissa a l'Edat Mitjana. Era allà on més cultius existien i, no eren cultius de secà, no (això va ser cosa de s'il·lustració...); sinò de regadiu... Per això, moltes bandes d'aquest paisatge contemplen zones encara d'aquella època: Corrals d'en Guillem, Fruitera, Balàfia... 

Hi havia aigua en abundàcia i era es lloc de s'illa on s'estava més protegit de ses ràtzies bàrbares...

Coses que veig quan vaig en bici...

Anar en bici et descobreix gaudir del paisatge del país d'una manera que cap altre mitjà et permet. Fas més quilòmetres que corrent o caminant i no fas tanta remor com si anessis en moto, per exemple. És un plaer perquè és el teu esforç el que et du a dominar l'espai i obtens com a premi tot d'instantànies i imatges que cap càmera pot enregistrar com ho fa la vivència en primera persona.

Falcons.

Qualsevol que em conegui mitjanament sap que tinc una estimació especial as animals i , as ocells de presa, en particular... Aquest video és molt especial per a mi. Trobar un niu, firmar-lo sense ser agressiu, comprobar que es ocells se'n sortien... Aquest video és un recull de tres anys diferents amb sa qual cosa puc confirmar que sa meua tècnica "no-intrusiva" no molestava en absolut es falcons. Any rera any torno sempre que puc a veure que tot va bé en aquesta família de falcons.

Sa trepidació és evident: zoom maximitzat, gravació a mà, fort vent litoral...

Quina meravella de país! Que bé que s'ho munten alguns...

Sa Talaia des Romaní.

Filosofia Sa Talaia des Romaní en un minut...

        

N'hi ha que saben pujar... ( ...i baixar, també...)

Chris Akrigg - five from chris akrigg on Vimeo.

Es veuen molts videos de gent que sap baixar molt bé en bicicleta per bandes inversemblants. Però aquí n'hi ha un que també demostra molta perícia pujant. Ja m'agradaria a mi...

Pedalar per Formentera.

Vistes de sa costa d'Eivissa des de sa Torre de sa Gavina. 

I, de nou, em plant a Formentera. Només dos dies després de sa V Mitja Marató baix amb sa bicicleta de muntanya per fer unes quantes pedalades pes paradís. Sempre busc una excusa per apropar-me a s'illa veïna: que si hi ha una cursa, que si fa dia de platja, que si és aquí a sa vora...

V Mijta Marató de Formentera...

... i II 8 km Sant Ferran de ses Roques 2013.

Anar a Formentera sempre és un plaer. Aquesta vegada vaig arribar arropat per familiars que participaven per primera vegada de ses curses que a Formentera es duen a terme. Cada vegada amb més èxit. Any rera any més participants. Enguany 1145 a sa V Mitja Marató i 547 a la II 8km Sant Ferran. N'Albert i jo van fer sa mitja. Ell s'estrenava, jo faria sa meva tercera participació. Mentre tant na Irene i n'Amadeu s'enfrontaven per primer cop as 8 km Sant Ferran...

1a Mitja Marató d'Eivissa 2013.

Feia molt temps que no es feia una mitja marató a Eivissa. A mi em feia molta il·lusió fer-la. Sortia de Sant Mateu. Uns des meus paratges favorits des Amunts. Sant Mateu, bressol des vi d'Eivissa, je,je,je... Ja ho diu sa dita: "Es vi de Sant Mateu i es pa de Sant Miquel". I és així com, sense menystenir sa producció vinícola ni granívora de ses altres parròquies de s'illa, un busca un motiu més per apropar-se a aquest lloc tan privilegiat. Aubarca és ple de racons, carreranys i caminois que em duen moltíssims records.

Ultra Trail Serra de Tramuntana 2013.

(Clicar s'imatge per veure es video)

És d'aquelles coses a ses quals un es llença de cap sense rumiar-s'ho gaire.  Tramuntana. Sa Serra de Mallorca té un encant especial. Plena de pedres, ses seves pujades i baixades d'infart fan més 4000 metres de desnivell. "Arribant a Deià hi ha una baixada -tècnica, però no perillosa- que s'ha de fer agafant-te as arbres..." m'explicava a una setmana de sa cursa en Jose, es propietari de sa botiga Correcaminos de Palma. Ostres  -li replicava jo... Ha de ser una passada!!!!

Mountain Biking.

Córrer m'agrada molt. Però ses bicicletes sempre han estat s'eix que han articulat sa meva vida esportiva. Sa bicicleta és s'eina de llibertat. Amb ella pots endinsar-te per camins i viaranys i disfrutar de sa natura d'una manera molt poc intrusiva. Sense remors ni contaminació de cap tipus. Et desplaces per s'espai d'una forma molt diferent a com ho fas quan corrs. Enceta es meu esperit aventurer i explorador, ja que anant en bicicleta busques i rebusques as bosc, as fons de ses valls,  a ses carenes i as vessant de ses muntanyes es traç que et permetrà anar una mica més enllà...

He trobat aquest magnífic video d'excel·lents Santacruz (que celebren 20 anys de sa BRONSON) pilotades magistralment, que em recorden com pot ser de divertit pujar a una bicicleta i sortir as camp.

    

SANTA CRUZ BRONSON from santa cruz bikes on Vime

Summits of my life.

Fins i tot as New York Times en parlen d'ell. Tota una filosofia. Tota una vida d'entregada a sa superació. Kilian, en sa seva joventut ha guanyat tot allò guanyable en trail, sky running i esquí de fons. S'ha proposat nous reptes. No és jugar "a veure qui la fa més grossa". Ni demostrar res a ningú que no sigui ell mateix. Només fonamenta la seva vida en la recerca de noves fites. En s'assoliment de nous objectius amb una una clara intenció: sentir-se viu.

Té la gran sort de tenir una marca de renom que li permet afrontar aquests reptes.  Grans mestres que li mostren es camí com ara Bruno Brunod. I ell mateix serveix d'inspiració a milions de persones. Aconcagua, Everest... A qui no li agradaria córrer aquests indrets. Quin trail runner no voldria córrer a sa vora d'en Kilian i fer un tros des camí plegats?

Ara ha fet una pel·lícula. Aquí es trailer...

  

Summits of My Life Trailer from Summits of My Life on Vimeo.http://www.summitsofmylife.com/ca/el-projecte

Bicicletes...

Quin luxe de video. T'agafen unes ganes d'agafar sa bici... Escòcia, quins records, quins paisatges. Vam   anar a recórrer Escòcia en cotxe de lloguer i dormint en es Bred&Breakfast  (B&B) que trobàvem pes camí que ens vam traçar. Va ser tota una aventura. Una gran experiència... Vam fer gairebé tot Escòcia, pujant des d'Edimburgh cap es nord sense deixar de visitar poblats i castells, valls i llacs, illes com sa de Sky...  Després vam baixar per sa banda de ponent... Lowlands, Middlands i Higlands. No descriuré aquí tot d'experiències viscudes. Però mantindré sempre a sa retina es seus colors i es seus increïbles espais...

Marco de Gasperi.

Impressionant. Però d'on surten aquests cracks!!!??? Kilian diu d'ell que és es seu millor contrincant. As Gir du Mont 2010 el va poder superar a sa darrera pujada... Però quina canya!!! I tan amics!!! Com ha de ser... Sí senyor. Exemplars.

Kilian Jornet.

Kilian Jornet a "Temps d'Aventura" des 04/11/2010" He recuperat aquest video que va ser des primers a donar a conèixer en Kilian Jornet. De tant en tant va bé anar mirant aquestes coses...

Pròximament...

Sa Serra de Tramuntana m'espera. 

Es gran repte és a tocar. S'aventura as palmell de sa mà...

Intentaré fer tot es traçat. 

Aigua i vent! Terra i cel!

Correré ses seves carenes. Travessaré ses seves valls. 

 Tempesta de sentiments !

Natura i cor. Paisatge i vida.

Calor, color... Fred... 

Ultra Trail Serra de Tramuntana 2012 from Toni Amorós on Vimeo.

He trobat un petit video fet per una colla d'entusiastas durant s'edició 2012. No és més que un petit reflex de diferents moments viscuts per unes persones a ses que no puc més que admirar per sa seva empenta. Compartim inquietuds. Per a mi, difícils d'explicar. 

Anirem buscant es nostre ritme per intentar acabar. Compartirem es moment, s'alegria, sa fatiga, s'il·lusió. Ses hores, es minuts, es bafs, es buffs... Pujarem. Baixarem. Ens perdrem. Ens trobarem. Caurem. Ens aixecarem. Lluitarem...

Tenim sa motivació i ses ganes. S'oportunitat es diu Ultra Trail Serra de Tramuntana...

Now, I'm a FARTMAN !!!

Divendres, 1 de març de 2013. Arribam a Formentera sota una tempesta de vent, aigua i fred. Passam es dia a Sa Savina sense gairebé sortir de s'hotel. Un passeig fins as supermercat per comprar aigua i poca cosa més. Sa Savina estava tancada, no hi havia ningú. Un bar obert i un parell d'hostals. Nosaltres vam dinar un magnífic plat de pasta as nostre hostal: Es Bellavista. S'organització no va poder ni muntar s'envelat pes mal temps. Així que vam anar a recollir dorsal i as briefing a s'hostal Bahía que, malgrat estava tancat, el van obrir per poder dur a terme aquestes tasques. Després, a sopar: un entrepà i una cerveseta. I a dormir prestet, que as dia següent tocava "diana" a ses 5:15 per esmorzar i anar preparant material i nervis...

Sa nostra son es va veure truncada allà ses 02:30 am quan unes persones es van posar a parlar i a riure a sota just de sa nostra finestra. Quina escandalera que fotien!!! Cambrers de s'hostal? Clients des bar que marxaven? No ho sé. Però es podien haver tallat una mica sabent que s'hostal era ple de runners intentant descansar per afrontar una dura cursa es dia següent. Potser estan massa habituats as fet que no hi hagi ningú a Formentera en aquestes dates.

Dissabte, 2 de març de  2013. Sobre ses 6:00 am havíem de ser as control des Formentera All Round Trail (FART ) per tal de verificar xip, material, etc. Per sort no em regiraren es material, no tenia ganes que em fessin treure tot de sa bossa, després de com m'ha costat d'encabir-ho... Ja que va tocar as dorsals acabats en "7", i jo era es "15".

Febrer.

Aquesta ha estat la planificació pes FART 2013. 

He superat una lesió important de turmell, un grip...

Però hi ha qualque cosa dins que m'empeny a continuar...

...Finalment, repte assolit!!!

Tot d'una que pugui sa crònica.

Sense excuses...

Admirable, hi ha gent que no fa més que donar lliçons. Motivar-nos. Fan que ens plantegem què és allò que podem arribar a fer amb es nostre esforç i constància. Van marcant es camí. Ens serveixen d'inspiració, de referent, de guia. Mai més buscaré una excusa per dir que un dia sa cursa no em va anar bé... Sense excuses... Fets d'una altra pasta...

Eugeni Roselló, l'home de ferro.

Admirable, amb 32 anys s'ha proclamat guanyador de sa Spine Race amb 5 dies, 4 hores i 52 minuts. S'ultratrail travessa sa Gran Bretanya i és de ses més dures des món. 450 quilòmetres d'autosuficiència as llarg d'Anglaterra durant es mes de gener que és quan fa més fred... Per cert, n'Eugeni és de sa Pobla de Segur com en Carles Puyol...

Scott Jurek.

Set vegades guanyador de sa Western States 100 Mile Endurance Run, dues vegades de sa 135 Mile Badwater Ultra Maraton i un "no-acabar" de "no-sé-quantes-coses-més". Vegetarià convençut des de 1999, acaba de publicar el llibre Eat&Run, tot un èxit a EEUU. Predica que s'ha de córrer per tot tipus de superfícies. Que ses trails no només s'han de preparar a sa muntanya, sinó que també a ses carreteres i, fins i tot a ses cintes de córrer (clic aquí) Jurek és es pare de ses meves estimades Cascadia...

Flexibilitat.

De vegades peco de no parar gaire atenció as estiraments i as exercicis de flexibilitat. En aquest vídeo podem veure uns quants exercicis per tal de refrescar la memòria.

Qualitat.

Ja coneixeu n'Anton Krupicka i en Kilian Jornet. Ara toca es torn as Sr. Geoff Roes. Sa seva filosofia de córrer es podria resumir en " disfruta d'allò que tens, d'allò que fas... busca sa qualitat...". No puc més que admirar es seu "modus vivendi". Perdut entre Alaska i Colorado (això que va néixer a Cleveland, New York), en una cabana de fusta (un des meus somnis d'adolescència)  Mireu sinó es video, fent un foc vora  un llac, disfrutant de sa vida amb sa seva família, pujant es Mount Juneau... Va guanyar sa  Western States Endurace Run 2010 en 15:07:04 (100 milles de no res...) A que fa cara de no patir gaire estrès? Podeu seguir es seu blog enllaçant aquí a sa columna des costat.

    
Tal com diu es títlol: "suant tinta" fins a sa cima!

Tirada llarga: 37 quilòmetres amb nocturnitat.

Sortir a córrer pes camp és un plaer per a mi. De vegades em deixo portar i faig tirades llargues per tal de donar una mica de canya a ses cames, as sistema cardiovascular i a sa ment. De vegades es fa difícil continuar, sobretot, si es fan ses rutes de nit. Afortunadament m'acompanya en Marcos per completar una ruteta que uneix sa banda de Sant Agustí amb sa de Buscastell.  Finalment es va fer tard, va arribar es cansanci i vam decidir escurçar uns quatre o cinc quilòmetres de sa ruta nord per tal de tornar a casa. Córrer entre setmana, quan un ha d'aixecar-se fresc as dia següent per anar a sa feina és es que té.

Clica aquí per veure s'enllaç.

En qualsevol cas, va ser una bona experiència. Tal vegada massa quilòmetres. Crec que seria millor acotar sa distància de ses "tirades llargues" as vint-i-cinc o trenta quilòmetres. Però quan un surt a córrer, es veu obligat a continuar i ha acabar es pla que s'havia traçat... Més o menys...

Que grans! (Pota Lait on Vimeo)

És es primer video d'aquest grup d'Eivissa.

 N'Alfredo, en Pere i companyia per fi s'han decidit a fer un videoclip.

 Enhorabona i per molts anys!!!

Motivació.

De vegades hem de motivar-nos per continuar sa tasca que ens hem proposat. 

Aquest anunci  és força motivador, més encara quan un es considera "voll-dammista"

 a tope, je,je,je... 

Bon anunci i gran missatge.

Salut i quilòmetres!

Krupika i Jornet, quin parell de dos!

Anton Krupika és un exemple a seguir. Minimalista a tope, és habitual veure'l córrer sense samarreta, sense afegits, sense calcetins... No  estira mai, ni abans ni després de ses curses, gasta tres parells de sabates al mes i no vulgueu saber el quilometratge que acumula a sa setmana (afirma que entre 150 / 170 milles setmanals -241,35 / 273.53 km/setmana- quan es troba en càrrega òptima de treball). Només dir que , de normal, a Colorado, puja a diari a una muntanya per fer-se sa típica foto (mireu es seu bloc) dalt des cim i tornar a baixar ... Sa seva filosofia no hi entén de parafernàlies...

Què he de dir d'en Jornet que no sapiguem ja... Res a afegir. Aquí els podem veure plegats. Per cert, n'Anton duu unes sabates "La Sportiva" (que són ses meves sabates de trail actuals) totalment recomanables ( són una passada, sa veritat...) Malgrat que, actualment, està patrocinant NB.

Teniu es blocs personals d'aquest parell de màquines a sa columna de sa dreta.

Ja ha acabat gener!

Diuen que "gener de s'any és es primer". Així, doncs, queda sa cosa. Rera es rebujit des turmell tinc temps encara per passar un grip de cavall. Faig dos curses nocturnes, una corrent i una altra en bici...  Descobreixo que es Peltz NAO és moltíssim millor que es TIKKA.  Començ a fer entrenament as gimnàs i començ a nedar uns 500 metres a sa piscina (no és gaire, ho sé, però ja anirem fent...) Em va dir una vegada un que en sap molt de tot això que corrent havia d'anar "a una velocitat que hem poguessin avançar ses tortugues..." i en bici "fent es molinet..."

També he aprofitat per fer un entrenament en desdejuni, que de tant en tant, i sense abusar, és molt beneficiós... (més informació, aquí)

Biking the running track.

Avui he sortit a fer una mica de bicicleta i he triat una ruta que generalment la faig corrent. És una ruta molt dolça que passa per diferents paisatges ben a prop de casa... Però consider que encara estic reeducant el cos a l'activitat física i he decidit anar poc a poc després de tres setmanes aturat. 

Entre setmana faig gimnàs, nado una mica i vaig a córrer per tal de mantenir-me. Però en el bloc només parlaré de les petites coses que consideri rellevants.

Cap a la dreta es pot veure un braç pel qual m'he ficat per veure si tenia sortida i que, un altre dia, continuaré per tal de trobar-ne una (he mirat "sant google maps" i probablement pugui tenir un parell de sortides diferents.

Ruta d'avui (clica per veure l'enllaç)

Aquest matí ha fet una mica de vent, tornant cap a casa he hagut de lluitar contra un ponent que m'aturava una mica. A la tarda ha sortit una mica es soleiet.

Posada en marxa.

Ahir em van treure s'embenat des turmell i avui ja he sortit a fer una volteta en bici. La veritat és que ja tenia ganes de fer-ho. Sé que em tocaria córrer per allò que el FART (Formentera All Round Trail) és a tocar. Però he decidit fer les coses a poquet a poquet i que la bici no castigaria tant es turmell en aquest primer estadi de recuperació.  Volia fer una horeta, però a sa fi han estat hora quaranta... je,je,je..

Mirau que feien avui a n' Es Pouet a sa Badia de Sant Antoni...

Començam un nou bloc!

Bé, és una manera d'anar explicant tot de sensacions i de coses que van passat. Com que duc dos setmanes aturat, que no puc ni sortir a córrer, ni a nedar, ni a fer bici, doncs, m'he d'entretenir amb alguna cosa...

He de continuar corrent, però com m'he rebujit es turmell dret, ara em toca descansar i veure passar  es temps fins que no em recuperi. Vaig destalonar de sa manera més tonta baixant per un camí des Penyal d'Honor a Bunyola, Mallorca, es passat 2 de gener i encara estic aturat.

Això em passa per anar a córrer a Mallorca. Habituat a Eivissa, no apreciem es camins que tenim aquí fins que no sortim fora. Això d'aquí són autèntiques autopistes!

Pujant es Penyal d'Honor. Aquest vial encara és força transitable. Al meu wikiloc es pot veure el desnivell d'aquest camí: vuit-cents metres de desnivell, el doble que a qualsevol cim d'Eivissa!