Sortir a córrer pes camp és un plaer per a mi. De vegades em deixo portar i faig tirades llargues per tal de donar una mica de canya a ses cames, as sistema cardiovascular i a sa ment. De vegades es fa difícil continuar, sobretot, si es fan ses rutes de nit. Afortunadament m'acompanya en Marcos per completar una ruteta que uneix sa banda de Sant Agustí amb sa de Buscastell. Finalment es va fer tard, va arribar es cansanci i vam decidir escurçar uns quatre o cinc quilòmetres de sa ruta nord per tal de tornar a casa. Córrer entre setmana, quan un ha d'aixecar-se fresc as dia següent per anar a sa feina és es que té.
Clica aquí per veure s'enllaç.
En qualsevol cas, va ser una bona experiència. Tal vegada massa quilòmetres. Crec que seria millor acotar sa distància de ses "tirades llargues" as vint-i-cinc o trenta quilòmetres. Però quan un surt a córrer, es veu obligat a continuar i ha acabar es pla que s'havia traçat... Més o menys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada