Pica d'Estats 2014.

La Pica d'Estats reflectida a les aigües del Sotllo.

Quan vaig anar a saludar el meu amic Dani a la seva botiga "Ultra" amb la idea de comprar unes sabates de córrer per asfalt, no tenia ni idea d'allò que em depararia el futur en els dies següents...

- I, quants dies dius que estaràs per aquí?

Una setmana...

-Per què no t'apuntes a venir d'excursió? Dissabte anem jo i un col·lega a fer la Pica d'Estats. Sortirem allà les cinc de la tarda, farem nit als llacs i farem cim diumenge de matí...

Bé, és que no duc res apropiat...

-Què et fa falta, jo tinc de tot, no pateixis home!
...

Vaig anar a Lleida per tal d'anar al Pirineu a fer uns dies. Però aquesta proposta del Dani repicà dins el meu cap una i una altra vegada. La Pica d'Estats, el sostre de Catalunya amb 3.143 metres d'altura fa frontera amb Catalunya, Andorra i França. Parlo amb l'Oriol qui tot d'una veu l'oportunitat de tornar a trepitjar muntanya (des que va ser pare, ara farà dos anys i mig, no ho ha pogut fer més que en comptadíssimes ocasions) i accepta d'afegir-s'hi a l'excursió. Las qual cosa m'alegra perquè és un expert en la muntanya i havia pujat prèviament la Pica en setze ocasions...

En Dani, en José i n'Oriol (al fons).

L'única cosa que no sabia com aniria era la qüestió de l'altura. Sóc un home de vora mar i no sabia ben bé com aguantaria l'altitud el meu cos. Però passar uns dies per Esterri d'Àneu i pels seus voltants em devien haver servit per aclimatar-m'hi. La veritat és que el meu cos no va patir gaire d'altura, només una mica al final, a dos-cents metres de fer cim vaig haver d'aturar una mica el pas, però res de l'altre món.

Sortim a les 18:00 més o menys en Dani, en José, n'Oriol i jo des del pàrquing de la Vall Ferrera per tal d'afrontar el primer estadi de "l'assalt a la Pica d'Estats". Montem les tendes de campanya a la part sud de l'Estany de Sotllo per passar la nit. L'anècdota del dia la marca el fet que un cop passat el refugi de la Vall Ferrera em trob a una parella que conec d'Eivissa (en Luís i n'Anyiali) ... Que curiós! Allà a dalt!

La Pica és la muntanya més alta de Catalunya, fa 3.143 metres, i arribam al seu cim al voltant de les 10:30 del matí. La via d'ascens normal és per la Vall Ferrera. Són unes 6-7 hores de camí per salvar els 1500 metres de desnivell. Es puja des del refugi de Vall Ferrera per la Coma d'Estats. Un cop s'arriba al port de Sotllo (2.894 metres) cal passar pel costat occità -francès baixant uns metres fins a quasi arribar a l'estany de la Cometa (2.786 metres) per remuntar de nou i puja al coll de Riufred (2.978 metres). La darrera pujada al cim es fa pel seu vessant nord.

Sopam i anam a dormir aviadet. La idea era sortir tan prest com puguem de matí per fer cim i tornar cap a casa, ara sí, tot d'una tirada, sense aturar.

L'Oriol i el Dani esmorzant sota la Pica.

Pujar la Pica és una gran experiència. Si un afronta reptes així amb bona companyia, doncs millor. Cadascú al seu ritme, sense perdre 'ns de vista, sense atossigar-nos. Respectant en tot moment la marxa individual de cada qual... De mica en mica anàvem conquerint el cim. Passant per "neveros" i pedrisses...

Aspecte del terreny abans d'arribar al cim.

N'Oriol i un servidor al cim de la Pica d'Estats.

He de donar les gràcies a en Dani d'Ultra Lleida per embaucar-me en aquesta sortida i posar-m'ho "fàcil" per poder-la afrontar ( hem de tenir present que no duia cap equipament per fer acampada ni alta muntanya...) També he d'agrair a l'Oriol per acompanyar-me durant aquest trajecte. Ha estat un plaer. 

El "catxondo" de n'Oriol fent bones fotos com de costum!!! Aquí al cim!!! :)

Panoràmica del cim de la Pica d'Estats.