Sense excuses...

Admirable, hi ha gent que no fa més que donar lliçons. Motivar-nos. Fan que ens plantegem què és allò que podem arribar a fer amb es nostre esforç i constància. Van marcant es camí. Ens serveixen d'inspiració, de referent, de guia. Mai més buscaré una excusa per dir que un dia sa cursa no em va anar bé... Sense excuses... Fets d'una altra pasta...

Eugeni Roselló, l'home de ferro.

Admirable, amb 32 anys s'ha proclamat guanyador de sa Spine Race amb 5 dies, 4 hores i 52 minuts. S'ultratrail travessa sa Gran Bretanya i és de ses més dures des món. 450 quilòmetres d'autosuficiència as llarg d'Anglaterra durant es mes de gener que és quan fa més fred... Per cert, n'Eugeni és de sa Pobla de Segur com en Carles Puyol...

Scott Jurek.

Set vegades guanyador de sa Western States 100 Mile Endurance Run, dues vegades de sa 135 Mile Badwater Ultra Maraton i un "no-acabar" de "no-sé-quantes-coses-més". Vegetarià convençut des de 1999, acaba de publicar el llibre Eat&Run, tot un èxit a EEUU. Predica que s'ha de córrer per tot tipus de superfícies. Que ses trails no només s'han de preparar a sa muntanya, sinó que també a ses carreteres i, fins i tot a ses cintes de córrer (clic aquí) Jurek és es pare de ses meves estimades Cascadia...

Flexibilitat.

De vegades peco de no parar gaire atenció as estiraments i as exercicis de flexibilitat. En aquest vídeo podem veure uns quants exercicis per tal de refrescar la memòria.

Qualitat.

Ja coneixeu n'Anton Krupicka i en Kilian Jornet. Ara toca es torn as Sr. Geoff Roes. Sa seva filosofia de córrer es podria resumir en " disfruta d'allò que tens, d'allò que fas... busca sa qualitat...". No puc més que admirar es seu "modus vivendi". Perdut entre Alaska i Colorado (això que va néixer a Cleveland, New York), en una cabana de fusta (un des meus somnis d'adolescència)  Mireu sinó es video, fent un foc vora  un llac, disfrutant de sa vida amb sa seva família, pujant es Mount Juneau... Va guanyar sa  Western States Endurace Run 2010 en 15:07:04 (100 milles de no res...) A que fa cara de no patir gaire estrès? Podeu seguir es seu blog enllaçant aquí a sa columna des costat.

    
Tal com diu es títlol: "suant tinta" fins a sa cima!

Tirada llarga: 37 quilòmetres amb nocturnitat.

Sortir a córrer pes camp és un plaer per a mi. De vegades em deixo portar i faig tirades llargues per tal de donar una mica de canya a ses cames, as sistema cardiovascular i a sa ment. De vegades es fa difícil continuar, sobretot, si es fan ses rutes de nit. Afortunadament m'acompanya en Marcos per completar una ruteta que uneix sa banda de Sant Agustí amb sa de Buscastell.  Finalment es va fer tard, va arribar es cansanci i vam decidir escurçar uns quatre o cinc quilòmetres de sa ruta nord per tal de tornar a casa. Córrer entre setmana, quan un ha d'aixecar-se fresc as dia següent per anar a sa feina és es que té.

Clica aquí per veure s'enllaç.

En qualsevol cas, va ser una bona experiència. Tal vegada massa quilòmetres. Crec que seria millor acotar sa distància de ses "tirades llargues" as vint-i-cinc o trenta quilòmetres. Però quan un surt a córrer, es veu obligat a continuar i ha acabar es pla que s'havia traçat... Més o menys...

Que grans! (Pota Lait on Vimeo)

És es primer video d'aquest grup d'Eivissa.

 N'Alfredo, en Pere i companyia per fi s'han decidit a fer un videoclip.

 Enhorabona i per molts anys!!!

Motivació.

De vegades hem de motivar-nos per continuar sa tasca que ens hem proposat. 

Aquest anunci  és força motivador, més encara quan un es considera "voll-dammista"

 a tope, je,je,je... 

Bon anunci i gran missatge.

Salut i quilòmetres!

Krupika i Jornet, quin parell de dos!

Anton Krupika és un exemple a seguir. Minimalista a tope, és habitual veure'l córrer sense samarreta, sense afegits, sense calcetins... No  estira mai, ni abans ni després de ses curses, gasta tres parells de sabates al mes i no vulgueu saber el quilometratge que acumula a sa setmana (afirma que entre 150 / 170 milles setmanals -241,35 / 273.53 km/setmana- quan es troba en càrrega òptima de treball). Només dir que , de normal, a Colorado, puja a diari a una muntanya per fer-se sa típica foto (mireu es seu bloc) dalt des cim i tornar a baixar ... Sa seva filosofia no hi entén de parafernàlies...

Què he de dir d'en Jornet que no sapiguem ja... Res a afegir. Aquí els podem veure plegats. Per cert, n'Anton duu unes sabates "La Sportiva" (que són ses meves sabates de trail actuals) totalment recomanables ( són una passada, sa veritat...) Malgrat que, actualment, està patrocinant NB.

Teniu es blocs personals d'aquest parell de màquines a sa columna de sa dreta.

Ja ha acabat gener!

Diuen que "gener de s'any és es primer". Així, doncs, queda sa cosa. Rera es rebujit des turmell tinc temps encara per passar un grip de cavall. Faig dos curses nocturnes, una corrent i una altra en bici...  Descobreixo que es Peltz NAO és moltíssim millor que es TIKKA.  Començ a fer entrenament as gimnàs i començ a nedar uns 500 metres a sa piscina (no és gaire, ho sé, però ja anirem fent...) Em va dir una vegada un que en sap molt de tot això que corrent havia d'anar "a una velocitat que hem poguessin avançar ses tortugues..." i en bici "fent es molinet..."

També he aprofitat per fer un entrenament en desdejuni, que de tant en tant, i sense abusar, és molt beneficiós... (més informació, aquí)